LA SOLUCIÓ A LA GINECOMÀSTIA

Tweet

“Em sobraven alguns quilos i el meu cos estava poc definit. Volia aconseguir un cos més tonificat i vaig anar al gimnàs per complementar el meu exercici diari amb anabolitzant per accelerar el procés i aconseguir el meu objectiu”.

Amb 29 anys, R.T. es va sotmetre a pràctiques tonificants de risc. Al principi, notava que el seu cos anava millorant, però amb el temps l’areola i el mugró van començar a abultar-se. El seu pectoral s’assemblava més al pit d’una noia que al tors fort i ferm que ell estava disposat a aconseguir. L’aspecte del seu pectoral no millorava i va començar a sentir-se incòmode amb roba ajustada. Anar a la platja era un suplici i estar amb la seva nòvia li generava inseguretat. Ell, com molts altres homes, patia ginecomàstia.

És una realitat: l’home cada vegada es cuida més. Als últims anys, el nombre d’homes que s’han sotmès a intervencions de cirurgia estètica per millorar aquelles parts del seu cos que no són dels seu agrat ha augmentat. La ginecomàstia, és a dir, el desenvolupament de mames similars a les de la dona, afecta al 40-60% dels homes. El seu origen pot trobar-se en l’etapa de la pubertat o en el consum obsessiu d’anabolitzants o altres substàncies.

Què és la ginecomàstia?

El terme mèdit ginecomàstia té els seus orígens en la paraula grega utilitzada per expressar «mames simialrs a les d’una dona». No és freqüent sentir parlar d’aquest problema, però actualment resulta ser un fenomen bastant comú. Certes drogues o medicaments, com els asteroides anabolitzants i alguns problemes mèdics poden estar directament vinculats al sobredesenvolupament de la mama masculina. Etiològicament poden classificar-se en fisiològiques, patològiques, farmacològiques i idiopàtiques. No obstant, en la gran majoria de casos no hi ha una causa coneguda.

La reducció de la mama pot ser de gran utilitat per aquells homes que estan realment preocupats per la seva aparença pectoral. El procediment treu la grassa i teixit glandular de les mames i, en casos extrems, també pot extirpar pell sobrant, de manera que es genera un tòrax ferm i ben contornejat.

Fase preoperatòria

A la seva primera visita, el Dr. Junco analitzarà l’estat de les seves mames. Evaluarà la mida i la forma del seu pit, la firmesa de la pell i al mateix temps revisarà la seva condició de salut general. Li farà una història mèdica completa, examinarà les seves mames i buscarà les possibles causes de ginecomàstia. Si se sospita un problema mèdit com a causant de la patologia, el Dr. Junco el referirà a l’especialista apropiat. Depenent del cas, poden ser necessàries proves mamogràfiques abans de procedir amb l’operació. Aquesta descartarà la ínfima possibilitat de patir càncer de mama i revelerà la seva composició. Així mateix, el pacient serà informat de les diferents tècniques quirúrgiques existents per escollir la més adequada. També se l’informarà dels paràmetres de l’operació, així com el tipus d’anestèsia que s’emplearà, la necessitat d’ingressar en clínica i els costos de la intervenció.

Per poder realitzar un bon diagnòstic preoperatori, el pacient haurà de col·laborar de forma activa amb el Dr. Junco. Com se sent, com es veu davant del mirall i com vol veure’s d’ara en endavant. Per consegüent, el doctor li plantejarà les alternatives disponibles pel seu problema i informarà de riscos i limitacions.

En ocasions, en realitzar l’exploració es pot objectivar que noe xisteix glàndula mamària desenvolupada i que l’abultament del pit es deu a la presència de greix. En aquest cas parlem de pseudoginecomàstia i el tractament quirúrgic per solucionar-lo seria més simple i consistiria a realitzar una liposucció de la regió mamària.

La cirurgia

La cirurgia per a la ginecomàstia es realitza en un quiròfan de la clínica Cima de Barcelona. Habitualment es fa de forma ambulatòria, és a dir, sense ingrés hospitalari. La intervenció sol durar sobre una hora, encara que, en casos especials, pot demorar més. Es realitza sota anestèsia local i sedació per la qual cosa el pacient no serà conscient ni sentirà dolor, i podrà tornar a casa al cap de 2 hores acabada la intervenció.

La cirurgia correctora de la ginecomàstia és una reducció de pit. Aquest procediment es pot dur a terme sol o acompanyat d’una liposucció prèvia. En un tractament de paràmetres normals, primer es realitza la liposucció a través d’una petita incisió a la zona lateral del pit per extreure el greix que envolta la glàndula mamària. D’aquesta manera aconseguim aïllar-la i després es practica una incisió al vorell inferior de l’arèola, per extreure aquesta glàndula. Els casos més severs poden comportar incisions i cicatrius més àmplies per extreure pell sobrant, però no és corrent.

En cas de pseudoginecomastia, és a dir, casos en què només existeix greix sense presència de glàndula, pot corregir-se duent a terme una liposucció. Es realitza una petita incisió en àrees poc visibles i, amb l’ajuda d’una cànula buida unida a una bomba de buit, es trenca el greix i s’aspira. No sentirà dolor durant el procediment, però pot sentir una vibració o fricció.

De vegades es pot deixar un petit tub de drenatge per eliminar l’excés de secreció de la ferida. Posteriorment, s’embena el tòrax perquè la pell s’adapti i es col·loca una peça elàstica.

Fase postoperatòria

Tant si s’ha recorregut a una incisió amb bisturí o amb liposucció, sentirà algunes molèsties després de la intervenció. Així i tot, poden ser fàcilment controlables amb la medicació prescrita pel Dr Junco. En qualsevol cas, ha de ser acompanyat per un adult responsable durant un dia o dos, que pugui ajudar-lo en el que necessiti.

Durant algun temps, es trobarà inflat i pot ser que arribi a preguntar-se si el tractament ha estat efectiu. És un efecte postoperatori habitual després de la correcció de la ginecomàstia. Per ajudar a reduir la inflamació, haurà de portar una peça elàstica durant aproximadament un mes. La major part de la inflamació desapareixerà en poques setmanes, però pot trigar tres mesos o més a desaparèixer per complet i fer aparent el resultat final.

Mentre es recupera, és important tornar a la normalitat i emprendre de nou la seva activitat habitual quan se senti bé (en un o dos dies després de la cirurgia). Si hi ha sutures, es retiren en una o dues setmanes després del procediment.

Li aconsellem limitar la seva activitat física durant les primeres setmanes. És important evitar exercicis pesats que l’obliguin a fer un sobreesforç. En general, un cop transcorregut un mes, podrà tornar a la seva activitat física habitual. A més, ha d’evitar l’exposició al sol de les cicatrius postoperatòries durant sis mesos. La seva llum pot provocar canvis permanents en la pigmentació de la pell i enfosquir les cicatrius. Si l’exposició al sol és imperativa, utilitzeu protectors solars.

Els resultats d’una correcció de ginecomàstia són significatius i permanents. Si les seves expectatives són realistes, podrà apreciar els canvis i estarà plenament satisfet amb la seva nova aparença. «Dos dies després de l’operació em vaig treure l’embenat i no podia creure-ho, estava totalment pla, encara que una mica inflat». Han passat diversos mesos des de la intervenció de RT i se sent totalment recuperat i content d’haver pogut solucionar el seu problema. Ell, com a testimoni, anima a posar solució a tot aquell que estigui passant per un problema de ginecomàstia.

[/vc_column_text]