FAQ sobre AUGMENT DE MAMES

Legalment s’ha de ser major d’edat per sotmetre’s a l’operació a no ser que els pares donin el consentiment en casos concrets com mames tuberoses o altres deformitats que comporten problemes psicològics. L’edat mínima també ve determinada pel desenvolupament complet dels caràcters sexuals secundaris.

Les millors pròtesis són les de gel cohesionat de silicona d’última generació, ja que són les més segures i les que ofereixen un resultat més natural. Entre elles existeixen diferents models (llises, rugoses, de gota, rodones) que poden escollir-se entre el pacient i el cirurgià.

Sí. Els mútiples implants anatòmics que existeixen serveixen per donar un aspecte més natural al pit tant en la seva forma com en la seva distribució del pes, mentre que les pròtesis rodones solen donar un resultat més artificial.

La millor via per implantar les pròtesis és la areolar, per molts motius. D’una banda, la cicatriu es dissimula perfectament a l’estar situada en una zona de canvi de color. A més, es controla el sagnat intraoperatori i postoperatori en comparació a la via azilar. Amb ella podem definir amb exactitut els límits de la butxaca on anirà implantada la pròtesis, per aconseguir una posició simètrica entre les dues. Per últim, es pot optar fàcilment per fer la butxaca subfacial sense lesionar el múscul aconseguint una recuperació més ràpida.

Sigui quina sigui la via a implantar, la incisió és mínima i molt discreta. Se sol realitzat en el límit de l’arèola o en el solc que hi ha immediatament sota la mama. En qualsevol cas, la cicatriu serà pràcticament imperceptible gràcies al seguiment de les cures recomenades per part del cirurgià.

Per sobre del múscul. En pròtesis rodones sol ser necessari tallar i aixecar el múscul per col·locar les pròtesis per sota, mentre que les pròtesis anatòmiques es col·loquen en un pla subfacial, per sota de la capa que envolta el múscul, és a dir, per sobre. D’aquesta forma el postoperatori serà indolor, la volta a la feina serà quasi immediata i el múscul mai desplaçarà la pròtesi.

És un tubet que serveix per aspirar les restes de sang que es produeixen en el postoperatori. Considerem que és necessari per evitar l’acumulació d’un element irritant, com és la sang. Normalment només es deixen 24 hores, per la qual cosa es retiren abans de donar l’alta, juntament amb el benatge compressiu.

Al cap d’uns dies, sempre que el treball no requereixi grans esforços. Les dues primeres setmanes el pit estarà inflamat i fins a les 3-4 s’han d’evitar moviments bruscos i exercici físic excessiu, que podran reprendre progressivament.

A partir de la 2ª setmana, evitant esforços i reaccions brusques al volant.

Com a mínim cal esperar 1 mes per practicar esport. S’aconsella reiniciar de forma progressiva evitant els exercicis de pectorals. Al cap d’un temps podrà fer el mateix tipus d’esport que qualsevol altra persona.

A l’hora de programar un vol curt és suficient esperar de 48 a 72 hores. Per a un vol llarg, és preferible esperar que passin 3-4 setmanes després de la cirurgia, a causa de les més altes pressions.

A la 3a setmana ja haurà disminuït la inflamació i la cicatriu externa estarà tancada pel que podrà prendre el sol sempre que utilitzi protecció solar alta sobre la cicatriu. Al cap d’un temps podrà utilitzar el mateix factor que utilitza per la resta del cos i la pigmentació solar podrà ser fins i tot beneficiosa per contribuir a camuflar les cicatrius areolares.

Si se segueixen els consells del cirurgià no. Ell farà una butxaca ajustat per a la pròtesi però l’elecció d’un implant amb superfície texturada i el fet d’eliminar esforços les 3-4 primeres setmanes evitaran que les pròtesis es girin.

NO cal fer massatges al pit ni exercitar els músculs pectorals durant almenys el primer mes després de la intervenció quan s’usen pròtesis de gamma alta Allergan, tant rodones com anatòmiques, ja que el cos ha de enganxar (adherir) perfectament a elles per transmetre totes les seves propietats (naturalitat, resistència, …). Posteriorment sí que poden realitzar-se massatges, sobretot en sentit horitzontal, de fora cap al centre amb la finalitat que tinguin més «moviment».

És una reacció del cos que aïlla la pròtesi tancant i produeix un enduriment, que pot ser lleuger o intens. Això es produeix per culpa de factors irritants que poden controlar-se i no solen suposar molèsties al pacient.

Si es detecta en els controls postoperatoris es pot corregir intensificant els massatges obri les mames i amb tractaments de radiofreqüència o medicació. Entre els 4 graus de contractura possible només un d’ells obliga a operar, en aquests casos s’ha de treure la càpsula i recanviar les pròtesis. 

Si no es trenquen o pateixen un excessiu desgast duren tota la vida. No és veritat que s’hagin de canviar cada 10 anys però sí que és recomanable fer un seguiment anual a partir d’aquesta data per evitar tot tipus de riscos. Així ho indica el president de la SECPRE i la majoria de cirurgians.

Després dels més de 50 de la seva utilització s’ha desmentit que tinguin cap incidència en els càncers de mama o altres malalties tumorals. De fet, aquestes pròtesis són les que utilitzen les dones que han patit intervencions per malalties tumorals. De tota manera, es recomana a les dones amb malalties immunològiques severes que descartin aquest tipus d’intervenció. Qui si podrà recórrer a pròtesis de mama seran les persones amb antecedents de càncer de mama a la família, ja que les pròtesis no afectaran una possible evolució d’aquesta malaltia.

És mentida. La silicona és un material radiotransparent de manera que els raigs X de la mamografia ens permeten visualitzar correctament el teixit mamari. Aquesta es pot complementar amb una ecografia mamària, que també és un excel · lent mètode de diagnòstic. Per tant podré realitzar-les mamografies corresponents sense problema, encara que hauré informar el radiòleg perquè ho tingui en compte, especialment si la pròtesi és vella i té un mínim risc de trencament en ser comprimida.

S’aconsella esperar de 6 a 12 mesos després de donar a llum, temps que triguen les dones a recuperar el seu pes habitual.

S’aconsella esperar de 6 a 12 mesos després de la cirurgia, temps necessari per a la correcta cicatrització.

En la majoria dels casos la pacient podrà alletar el seu nadó de manera normal, tret que se li hagi modificat la forma o composició de la glàndula mamària en el moment de la cirurgia (mames tuberoses o quan s’acompanyi d’una mastopèxia) , en aquests casos sí que es pot veure afectada la lactància.

El pit seguirà la seva evolució natural encara que només es modificarà la glàndula i no la pròtesi, que tindrà la mateixa forma. A més, hem constatat que la flacciditat que comporta l’edat és menor en pacients amb pròtesis.

El «rippling» són les ondulacions que es poden observar en la superfície del pit en algunes pacients que tenen poc gruix gras o teixit mamari. Això fa que es pugui notar la rugositat de l’implant. Es pot solucionar augmentant l’índex gras o bé canviant les pròtesis per altres de major cohesivitat.

Durant les primeres setmanes del postoperatori notarà una certa reducció de la sensibilitat, però aquesta la sensibilitat es recupera per complet en més del 99% dels casos d’augment de pit.